«L’any 1981, Hildesheimer va publicar Marbot. Eine Biographie. Es tracta de la biografia intel·lectual d'un esteta i crític d'art anglès, Sir Andrew Marbot, nascut el 1801 i mort el 1830. Viatger infatigable, va tenir la sort de conèixer a les figures culturals més notables de la seva època: Goethe, Byron i Shelley , Leopardi i Schopenhauer, Turner i Delacroix (aquest últim li va fer un retrat a llapis litogràfic). En tots aquells que el van conèixer va deixar la impressió de ser un home dotat d'una intel·ligència extrema combinada amb un temperament fort, però curiosament distanciat de la vida. Aquest va ser especialment el judici de Goethe, tal com ens ha arribat gràcies a una carta que li va enviar al seu amic Schutz i a un passatge de les Entrevistes amb Eckermann citades per Hildesheimer. Marbot va desaparèixer l’any 1830. Encara que el seu cos mai va ser trobat, nombrosos indicis parlen a favor de la hipòtesi d'una mort per suïcidi. Segons les cartes i els papers diversos trobats després de la seva mort, sembla fora de tot dubte que durant diversos anys va mantenir una relació incestuosa amb la seva mare, Lady Catherine Marbot. El seu (probable) suïcidi va tenir alguna cosa a veure amb aquesta relació incestuosa? Segons el seu biògraf, més aviat sembla que Marbot va portar fins a les darreres conseqüències una visió del món radicalment pessimista, reforçada per la seva trobada amb Schopenhauer.

»En ocasió de l'aparició del seu llibre, una part de la crítica alemanya va felicitar Hildesheimer per rescatar de l'oblit una figura històrica fascinant, no només per la seva tràgica vida, sinó també per les seves teories estètiques.

»... Sir Andrew Marbot mai va existir sinó com a representació mental elaborada per Hildesheimer ... Dit d'una altra manera ... Marbot és una biografia imaginària, un text de ficció.»

Jean-Marie Schaeffer, Per què la ficció?