Marbot Edicions publica el seu primer llibre en català

Marcel Riera, un dels responsables de Cercle de Viena, reflexionava fa un any sobre l’assumpte de l’edició en català en una entrevista:

http://www.catalunyaoberta.cat/index.php/entrevista/view/56

Riera assenyalava diversos misteris, contrasentits i fets estranys, la conclusió inevitable dels quals és que el català recula quan sembla que hauria de fer tot el contrari. És a dir, just quan les institucions catalanes han pogut fer un munt de coses que abans no podien fer per invertir la tendència. El fet però és que, en una trama digna de conte infantil, com més fan més sembla que s’allunyen del seu l’objectiu. En aquest estat de coses, Riera suggereix més institució (l’Estat català); i com a prova que l’ésser humà és un animal lògic, també hi ha qui suggereix menys institució (diguem d’entrada que la suggerència ens sembla dubtosa en qualsevol de les seves encarnacions concretes; a la fenomenologia de Hegel, això sí, funcionaria segur). Però provem de posar-li nom al problema, un nom que encaixi amb el diagnòstic que n’hem fet: podriem dir per exemple que el problema del català és de seducció. Com tothom sap, el regne de la seducció està més enllà de tots els poders institucionals, de totes les explicacions raonables i fins de totes les relacions causa-efecte simples. És un no-sé-què, que deia aquell. L’encant, la gràcia i la seducció envolten la cosa estimada per vies desconegudes i amb objectivitats sovint inapropiades. De res serviria assenyalar, per exemple, que als Estats “normals” la seva llengua té seduïts els seus paisans: és com dir que a les parelles “normals” l’un té seduït a l’altre. La qüestió és com arribar a aquest estat venturós, i l’únic que es pot dir és que la seducció está implicada en el procés i que dir “la seducció” és d’altra banda gairebé com no dir res. O potser sí que és dir alguna cosa: per exemple, és dir que les institucions segurament no hi faran res en això, ja n’hi hagi més o menys, i ja les pintin d’un color o d’un altre. Coses com Cercle de Viena en canvi (i parlo aquí com a seduït, sense saber ben bé per què), sí.

A tot això, Marbot Edicions publica el seu primer llibre en català.